BÀSQUET AL DETALL

Arribar i moldre

2012-01-10T11:45:00.019+01:00

Ja fa temps que la lliga ACB s'ha convertit en un autèntic mercat persa, jugadors que van, que vénen, que es canvien d'equip d'una setmana per l'altre, equips que tallen i fitxen jugadors com aquell que es canvia de roba cada matí. Això sumat al famós i farragós lockout han fet que sigui tasca gairebé de xinos saber qui juga a cada equip a cada jornada.

Com a entrenador, de tot això hi ha una cosa que em sorprèn sobremanera, deu ser perquè no tinc hàbit en la gestió d'equips professionals, i és el fet de que un jugador recent incorporat disposi ja de minuts al primer partit de competició. Exemples claríssims aquest any amb el Reial Madrid on Ibaka i Singler van jugar competició quasi sense entrenar, Eyenga amb el Joventut més del mateix, i diumenge ja va ser culminant per a mi veure a Saul Blanco jugant contra el seu ex-equip de feia 2 dies.

Com he dit abans, és evident que ens movem en un món superprofessionalitzat però malgrat tot no tinc clar que sigui una bona elecció fer jugar a un jugador que porta 2 dies a l'equip i que en prou feines sap els noms dels companys. M'agradaria exposar-vos alguns dels motius pels qual no ho trobo coherent:

A nivell de gestió de grup

No crec que sigui fàcil fer entendre a un jugador que porta mesos o fins i tot anys treballant amb el mateix club i/o entrenador, que ara es fitxa a un jugador a la seva posició i que li passarà per davant en la rotació sense gairebé ni entrenar ni haver entrat en dinàmica. Al final com a entrenador acabes necessitant de tots els jugadors que disposes al roster, la lliga i les competicions són molt dures i llargues i jo em pregunto: si per un casual se't lesiona la nova incorporació, com pretens tenir motivat a un jugador al que dies o mesos abans li has fet saber que no comptes ni amb ell ni amb el seu treball de mesos. Segurament no et respondrà i segurament no serà culpa del jugador, que per molt professional que sigui, també és persona.
També comentar la pròpia imatge que li estas generant al jugador nou, passant-lo per sobre de jugadors que ja estaven a l'equip, cosa que pot generar mals entesos, envejes i mala dinàmica de grup.

A nivell purament de joc tècnico-tàctic

En un esport com el nostre que és tècnicament molt complexe i tàcticament encara més, no puc entendre de cap manera com un jugador que porta un entreno, pot entrar en dinàmica de partit i jugar minuts importants. És dificil que hagi après ni tan sols els sistemes d'atac però per això encara passa, el que és impossible és que hagi entes els conceptes tant ofensius com defensius, la filosofia i els detalls. Segurament el fet de fer-lo jugar et condicionarà a jugar amb 2 o 3 sistemes concrets que seran els que haurà pogut aprendre a corre-cuita i a camuflar els seus errors defensius amb ajustos i/o possiblement zones. És normal veure en aquests casos jugadors que no saben quan i com ajudar, que no ténen clar una defensa de pick&roll o que per exemple en joc conceptual ofensiu , ocupen espais i rols que no toquen. Casos fins i tot més flagrants amb jugadors made in USA que arriben sense ni coneixer el reglament, que estan constantment fent passes, que no defineixen un costat d'ajudes sòlid per por a 3 segons defensius etc...

Coneixement del propi entrenador

Partint de la base de que els entrenadors ténen un àmpli coneixement de tots els jugadors de la lliga en base a un scouting molt detallat i treballat, hi ha quelcom que és impossible de conéixer si no has treballat amb aquell jugador, i són paràmetres de vital importància que l'entrenador apren i va coneixent al llarg del temps de treball amb el jugador. Evidentment que pots intuir i fer-te una imatge de com pot evolucionar el jugador però fins que no t'hi trobes immers, és molt dificil valorar que et podrà donar aquell jugador en cada moment de partit i en cada context del mateix.

Penso que és molt important el coneixement de l'entrenador dels propis jugadors, per saber el que poden fer en cada moment, el que pots esperar d'ell en cada moment però encara més per saber el que no li pots demanar, i allò pel qual no està preparat. Assignar el rol al jugador no es fa en 2 dies i requereix un procés més explicit i concret. Per acabar, no vull dir amb tot això que no s'ha de fer jugar al jugador fins a tenir-ho tot assumit, però penso que l'entrenador ha de ser coherent i per tant aplicar aquesta coherència en el procés d'entrada d'un jugador a l'equip. Per mi és indistint que segurament per qualitat, aquell jugador pugui fer 15 punts en aquell primer partit perquè n'estic convençut que haurà estat a còpia de renunciar a coses i a conceptes que per mi són del tot irrenunciables.

En definitiva és una opinió sobre equips professionals d'algú que mai ha entrenat a equips professionals, per tant, agafeu-la amb pinces que segurament dec estar ben equivocat.

Al bàsquet està tot inventat

2011-11-24T09:51:00.004+01:00

M'agrada parlar amb altres entrenadors, comunicar-m'hi ja sigui usant les tecnologies de la informació o directament, amb entrenadors del Club, amb entrenadors que et trobes per les pistes, en fi, que qualsevol excusa és bona per mi per dedicar un temps a parlar de bàsquet.

Molts cops em sobta que la frase "si és que al bàsquet ja està tot inventat" apareix en la conversa, suposo que d'una manera supèrflua i sense voler entrar en massa detalls. Jo a vegades penso "que collons ha d'estar tot inventat?" Sí els entrenadors dels anys 80 haguéssin pensat això encara estariem jugant el Vuit Rus de Gomelski, jugaríem sense cap referència interior i tirariem els tirs liures de cullera, com Nino Buscató.

Amb les ajudes tecnològiques, avui en dia el bàsquet està en un procés d'innovació realment grandissim, només cal veure partits de l'ACB i comparar-los amb partits de fa 10-15 anys per adonar-se'n de com ha evolucionat i segueix evolucionant aquest esport. Si Dan Peterson va fer famosa la defensa 1-3-1 quan entrenava al Philips Milán, si Aito va ser el primer en defensar situacions de 2c1 al poste baix,o en jugar amb un 3 alt,perquè no poden haver-hi entrenadors d'avui que innovin?

Us recomenaria que analizéssiu i desgranéssiu amb deteniment les situacions defensives del Barça de Xavi Pascual o les constants zones d'ajustos que Txus Vidaorreta feia amb el Bilbao Bàsquet. Us recomano també que analitzeu l'ús del pick&roll dels equips de Dusco Ivanovic o la defensa de la Penya d'Aito i Sito Alonso les temporades 2005/2006. Em vénen al cap moltissims més entrenadors, com Jaume Ponsarnau per exemple, que dia a dia reinventen, milloren i adapten situacions per fer millor i més competitiu al seu equip.

A nivell personal us puc dir que una de les parts que més m'apassiona de fer d'entrenador és investigar i plantejar coses noves, sempre pensant en que es puguin adaptar bé a l'equip que dirigeixo en aquell moment. Innovar té un risc, que et pots equivocar o no encertar plenament, però té tants beneficis que prefereixo seguir provant i proposant coses noves a quedar-me encallat a jugar el flex que jugava quan portava júniors fa 10 anys.

En fi, com diu Joan Plaza, "el dia que deixi de formar-me, deixaré de ser entrenador".

Bloqueig directe al pal baix

2011-04-25T08:48:00.020+02:00

Obro aquest post simplement per comentar una situació que jo no recordo haver vist mai. Sempre he sentit allò de que en el bàsquet està ja tot inventat i jo penso totalment al contrari i de fet cada any els entrenadors s'encarreguen de que això no sigui així i es poden veure noves solucions i noves estratègies.

Aquesta situació de la que vull parlar avui és un bloc directe a un jugador interior que està jugant a pal baix. He de dir que de moment només ho he vist en algun equip de la NBA (Chicago o Portland) i que no he vist que cap equip ACB o Euroleague ho posi en pràctica. (no sé si antigament ja es plantejava però no he trobat cap documentació al respecte)

La situació tàcticament és molt senzilla però alhora pot arribar a ser molt rica:

Normalment s'inicia amb un moviment per posar la bola a poste baix i després es produeix el bloqueig directe d'un petit cap a un gran que està jugant situació de pal baix.
Aquí una de les claus penso que és la definició dels espais dels altres companys, obrint pista i fent les ajudes més llargues per poder aconseguir el joc 2x2 "net" o obrir tirs en cas de que les recuperacions vagin tard.

A mi se'm fa molt extrany portar gent a una situació d'1c1 al pal baix i sem fa complicat de veure el timing i l'efectivitat del moviment. Com això va per modes, a veure si en un temps veurem tots els equips ACB fent això.

Sempre que veig alguna situació "extranya" en una pista, intento pensar com jo ho defensaria amb el meu equip. No parlaré ara de les múltiples opcions defensives a aquest moviment tot i que seria interessant saber que en penseu i quines solucions li buscarieu.

El que si que us puc dir és que jo el primer que vaig pensar va ser canviar saltant la camí al dribbling i obligar a parar bot o passar, amb ajudes molt curtes a tiradors a costat dèbil. D'aquesta situació defensiva plantejada em faria por que el pivot tingués bones mans i bona lectura i fós capaç d'obrir passe al "pop out" del bloquejador a línia de 3 (quants postes seguirien el canvi fins allà?) o que el poste tingués tanta superioritat física amb el canvi que no li fés falta ni passar i pogués aixecar un tir curt relativament fàcil.

Altres situacions a valorar, serien potser jugar trap aprofitant el pick i la proximitat a l'aro etc etc...en tot cas això ja seria un altre post...

Primer round: Barça- Panathinaikos

2011-03-23T09:19:00.007+01:00

Control de rebot i ritme de partit

Dos aspectes clau del joc que Panathinaikos va dominar per complet al llarg de tot el partit. 8 rebots totals més que Barça, li van permetre tenir alguna segona opció salvadora en moments clau i sobretot impedir que el rival pogués jugar amb ritme la transició defensa-atac. En el futur de la sèrie caldrà millorar i molt aquest aspecte, sobretot en les situacions de rebot de Fotsis-Sato-Perperoglou en carrera.

Defensa exterior de Panathinaikos

Si alguna cosa tenia clara Zeljko Obradovic és qui podia tirar i sobretot qui no podia tirar. Així doncs, amb Sada i Ricky, va plantejar situacions defensives que no són molt usuals jugant a un nivell tant alt. Situacions de zones o defenses d'ajustos deixant descaradament a Sada amb tir obert i jugant cara a cara amb els 2 canoners, Navarro i Anderson. Crec que en aquest punt el Barça es va encaparrar una mica en voler castigar això i es va oblidar de circular la bola i fer-la arribar a pal baix on Lorbek estaba fent mal. Amb Calathes cara a cara amb Navarro i Sada tirant de fora, hi va haver 4-5 minuts de desgavell on l'equip va perdre una mica el sentit col·lectiu. Crec que es va tardar massa en canviar algo per fer pensar en la defensa al rival (per exemple canviar Sada per Jaka i així obrir més la pista i obligar a fer canvis)

Defensa pick&roll amb Diamantidis

Una preocupació segur per Xavi Pascual en la preparació del partit. El Barça va decidir focalitzar en la capacitat del grec per generar penetrant o passant després de pick&roll central i va decidir defensar amb el pivot a fons per evitar que generes avantatge en situacions de flash, trap o canvi. La idea era passar el directe per dalt i enfonsar al poste defensor de manera que si l'atacaven podien fer canvi en últim moment.

Diamantidis ho va castigar tot, va ser capaç de jugar passe de connexió amb el poste just en el moment del canvi, va ser capaç de llegir poste enfonsat per obrir tirs de 3, va ser capaç de llegir quan el Barça va pujar la defensa del gran per trobar continuacions prop de l'aro amb Batiste, en fi, un clinic de joc de pick&roll. Veurem com l'staff del Barça decideix defensar aquesta situació en els futurs partits de la sèrie.

Defensa del Barça als exteriors al pal baix: Diamantidis- Perperoglou

Diamantidis és un base d'197 que juga molt bé a poste baix, sobretot per la seva capacitat de generar anotació als companys però també per la seva pròpia anotació jugant revers amb fade-away. Pascual va decidir que amb ell, no hi podia haver situacions de 2c1 per que no fós capaç d'obrir passe i en aquest sentit Ricky i Sada van jugar molt bona defensa, limitant molt les opcions de Panathinaikos en aquesta faceta del joc.

Els "killers" Nicholas i Anderson

Podriem donar un empat tècnic entre els 2 jugadors que Navarro-Diamantidis a part, dónen bona part de l'anotació exterior als seus equips. 16 punts per Nicholas amb 11 de valoració i 10 punts per Anderson amb 14 de valoració. Duel anotador molt important per la sort final de la sèrie.

El detall

Sortosament Panathinaikos ja havia esgotat els temps morts abans de poder jugar les darerres situacions del partit, cosa que va impedir poder preparar moviments en la sortida de pilota després de tirs lliures per així guanyar temps i metres i sobretot en la darrera situació de falta antiesportiva.

Filosofia PESIC

2011-02-15T15:38:00.012+01:00

Pesic li ha canviat la cara al Power Electronics València. Ha aconseguit entrar a la Copa del Rei, competir-hi a un nivell alt, entrar al top 16, guanyant a l'OAKA i sobretot ha aconseguit en un temps rècord canviar les cares dels jugadors. No es tracta de cremar ara a l'anterior coach Manolo Hussein, sinó que cal valorar i sobretot aprendre d'un gran con Pesic que ha implantat la seva mentalitat i filosofia, sense peros i sense quedar-se a mitges.

Els que hem seguit una mica la trajectòria esportiva de Pesic, sabrem que amb ell no hi ha tons de colors en la seva escala, o és blanc o és negre i això tant per les coses bones com per les dolentes. De caràcter molt especial i amb un temperament duríssim a la pista, molts jugadors no aguanten la seva exigència i intensitat però aquells que ho fan i sobretot els equips que són capaços d'entrar a la seva dinàmica de treball, es converteixen en equips intensissims, molt dificils de superar i sobretot guanyadors.

M'apassiona la defensa i tot allò que implica evitar que el rival pugui fer el seu joc i en això Pesic n'és un mestre. Només per això ja sempre intento no perdrem mai cap partit del València. Recordo anar un Clinic de l'ACEB on Pesic havia de parlar sobre "Transició ofensiva" i l'home es va passar més de mitja hora parlant de la filosofia defensiva del Barça del 2003, recordem-ho, campió de l'Eurolliga, l'ACB i la Copa del Rei . D'aquella apassionant minixerrada i del que estic veient al renovat Power València, intentaré posar-vos el que entenc jo que són les claus de la seva estructura defensiva:

1- Balanç: "correr por delante del ataque y atacar el balón, todos mis jugadores deben esprintar"

2- Pressió a la pilota: "toda la defensa se basa en este concepto, nada va a funcionar si el balón no está siempre fuertemente presionado"

3- Tancar línies de passi: "otro concepto básico, uno de mis asistentes, debe contar las linias de pase que cerramos en cada cuarto y esto nos ayuda a valorar nuestro nivel de intensidad"

3- No penetracions centrals: "hay que negar siempre el centro, aunque sea asumiendo riesgos"

4- Costat d'ajudes molt llarg i en cas de dubte de si ajudar o no, cal ajudar: "nuestros jugadores de lado balón hacen nuestra defensa agresiva, pero son los jugadores de lado de ayuda los que la hacen efectiva"

Personalment penso que els 4 conceptes que us he comentat, poden ser més o menys importants i podem estar-hi d'acord o no. Crec que el que fa un xic diferent a Pesic és la forma en la que ell creu i fa creure en que allò que està proposant és el millor que pot fer l'equip.

Acabat en ...TIS

2010-09-10T08:55:00.008+02:00

Si el teu cognom acaba amb TIS (Seibutis, Delinikaitis, Jasaitis, Kalnietis...), estas de sort, segurament seràs Lituà, no entendràs un borrall del que posa aquest text, però la genètica o la geografia o la cultura o no sé jo que, t'haurà dotat d'unes condicions innates per jugar a bàsquet.

Desde ahir al vespre, ja tinc guanyador moral d'aquest mundial. Per estil de joc, per filosofia, per creure en els seus origens, Lituania ahir va passar per sobre d'una Argentina amb una bicefàlia escandalosa Scola-Delfino. El que valoro no és simplement que un país amb poc més de 3 milions d'habitants sigui capaç de passar de manera brillant a semifinals d'un mundial de bàsquet, sinó la manera de fer-ho i el fet de fer-me gaudir veient un partit per primer cop en el torneig.

M'aburreixen els equips que juguen 50 pick&roll per partit i que basen tot el seu joc en aquest apartat estratègic ofensiu. Aquest mundial ha estat una verdadera exageració en aquest sentit, amb equips com Grècia, EEUU, Turquia, Argentina fent, pel meu gust, un abús d'aquest fonament.

Lituania va demostrar ahir que per fer 104 punts no cal jugar sempre a partir de directes i que recuperant els fonaments bàsics del bàsquet es pot guanyar un partit d'altissim nivell mundial. Primer de tot m'agradaria remarcar que ahir a Lituania li faltaven jugadors de la categoria de Siskauskas, Salenga, els germans Lavrinovic, Ilgauskas etc... i que en cap moment això va sonar a excusa per guanyar o perdre, tot al contrari de la Espanya de Pau Gasol, de l'Argentina de Ginobili , la Grècia de Papaloukas o la Russia de Kirilenko.

El coach Kestutis Kemzura ens va ensenyar ahir com fer que l'equip passi per sobre de les individualitats i com aconseguir la motivació i activació correctes per afrontar un mundial. Set jugadors per sobre de 10 punts i la seva suposada estrella Linas Kleiza no anota els 2 primers punts fins al segon quart i ja amb un resultat de 15 a dalt. Van fer fàcil el difícil, van fer fàcil un esport que els entrenadors (i jo el primer) ens encaparrem a fer difícil i van demostrar que a partir dels bons fonaments es poden guanyar partits. Lituania gairebé no va fer ús de bloquejos en atac, ni directes ni indirectes, sinó que van basar la seva ofensiva amb una ocupació magistral dels espais (que maco i que complicat alhora!!) i amb la capacitat brutal de tots els seus jugadors de perímetre per córrer, desbordar en 1c1 i acribillar l'aro a la que els deixis 10cm.

De totes formes això és només una part del pastís, i amb això sense defensa no es pot guanyar un partit d'aquest nivell i el coach Kemzura va tenir clar que o el seu equip jugava amb un extra d'activitat defensiva per pal·liar els punts forts del rival o tot i el saber fer en atac, al final tot quedaria en un "quasi vam guanyar...". Així doncs que al "trapo", defensa! I seguint la mateixa filosofia ofensiva de "keep it simple" del mític Dan Peterson, que us creieu que va fer Lituania per aturar Argentina? Primer de tot tenir les coses clares i saber els focus ofensius del rival, és a dir en altres paraules, ofegar el joc 1c1 poste baix de Scola encara que fós arriscant tirs oberts de Oberto-Hasen-Prigioni, i defensa cara a cara a Delfino, enviant sempre les seves penetracions al fons i defensant els passis de sortida. Amb això i unes enormes dosis de ganes i d'intensitat, Lituania va "assassinar" (així mateix ho va dir en un temps mort el coach Hernandez) a Argentina en totes les facetes del joc.

Segurament EEUU guanyarà la semifinal vs Lietuva, però a mi ja ningú em treu del cap la exhibició dels Lituans d'ahir. Com dirien a Vilnius, GERAS DARBAS!! (que gran és el google translator).

Anar a la moda: fent "BUMP"

2010-08-09T12:30:00.003+02:00

L'estiu és temps d'aprenentatge pels entrenadors. Temps per millorar i créixer com a entrenador i evidentment temps per planificar la propera temporada, això aquells que tenim la sort de poder seguir entrenant.

Darrerament, veient clinics i llegint articles sobre situacions de defensa individual, m'he adonat que la paraula "BUMP" està a l'ordre del dia. S'ha posat de moda entre els entrenadors d'èlit, sobretot en lliga ACB, per definir un tipus d'acció concreta en defensa, que intentaré explicar de la manera que jo l'entenc. Matitzo de la manera que jo l'entenc ja que he sentit diversos entrenadors (Pascual, Vidaorreta, Messina...) parlant-ne amb algunes connotacions diferents.

Bé, anem al grà, per mi el "BUMP" és una acció defensiva encaminada a provocar que l'atac perdi "timing" en els seus moviments, mitjançant un petit contacte en l'inici del moviment. Un exemple claríssim de "BUMP" és en les continuacions de pick&roll quan un petit s'interposa a l'inici del camí del continuador, per tal de fer perdre les passes i trencar així el "timing" i evitar recepcions properes.

Podríem estar parlant que això és el mateix que el famós "bodycheck" de tota la vida? Doncs jo crec que ve a ser similar però amb alguna variació. Entenc que el "bodycheck" (per cert tipificat com a falta en el reglament igual que el "BUMP") s'utilitza més per fer variar camins en talls o sortides de bloc, és a dir el que sempre diem de "enviar-lo per sota del bloc" o "enviar-lo lluny de l'aro" o "obligar a que utilitzi el bloc vertical..."

En tot cas no deixa de ser una moda / novetat i això no fà més que enriquir el nostre esport. Quina opinió en teniu?

Per acavar i com a anècdota, buscant informació, vaig trobar que el terme "BUMP" ja s'utilitza desde fa temps en altres esports com per exemple l'hockey gel.

Què li ha passat al Barça a la final de l'ACB?

2010-06-17T16:07:00.002+02:00

Seria molt agosarat per part meva i sense tenir tota la informació a mà, intentar donar les claus del perquè del 3-0 que ha encaixat el Barça a la final de la lliga ACB. El que sí que intentaré fer és exposar alguns dels factors que al meu parer han pogut esdevenir importants pel desenllaç final:

1- Motivació i ganes de guanyar: crec que Baskonia ha superat al Barça en tot allò que implica la mentalitat necessaria per poder guanyar una final. Han cregut en ells mateixos i han jugat a guanyar desde el minut 1, sense pors i sense complexes.

2- Lligat amb l'anterior, podriem parlar d'un punt de relaxació en el Barça, després de la brillant victòria a l'Eurolliga. Potser creure que amb relativament poc esfoç es podia guanyar la sèrie, greu error.

3- Duresa en el joc: Baskonia ha sabut portar la sèrie a un nivell de duresa defensiva on s'hi troba molt a gust. La filosofia Dusco s'ha imposat per complert i els jugadors de Baskonia han sabut jugat 2 graons per sobre a nivell físic.

4- Scouting de Baskonia: m'ha semblat que Caja Laboral ha estat sempre un pas per davant en la preparació dels partits a nivell tàctic i sobretot a nivell defensiu, han sabut trencar sempre les accions ofensives del Barça, sobretot sent molt durs i jugant sempre bodycheck i modificant les trajectories de sortida sobretot dels talls de Lorbek i Mickeal sobre bloc.

5- Defensa el Pick&roll de Baskonia: Barça no ha sabut trobar solucions a la parella Marcelinho-Splitter en les situacions de pick&roll dinàmics. El Barça s'ha encaparrat a passar de primer aquestes situacions i Huertas ha trobat sempre solucions ja sigui amb la "bombinha" o buscant a Splitter, que és un gran continuador. Per part del Barça no s'han vist intents de modificar aquest tipus de defensa, ja sigui del propi pick&roll o dels altres 3 jugadors tancant zona per trencar timing de moviment o qualsevol altre solució.

6- Defensa de pal baix a Splitter: una i mil vegades Baskonia jugant el mateix moviment de bloc cec de petit-gran sobre Splitter ha aconseguit ficar boles interiors amb relativa facilitat , i sense rebre situacions de trap o ajudes, ha estan matxacant la defensa blaugrana amb situacions d'1c1 continues on ha superat a tots i cadascun dels defensors que li enviava Pascual.

7- Encert: el bàsquet és un esport on l'encert és uan de les claus i Baskonia ha tingut millors % de tir i jugadors amb un grau més d'inspiració que el Barça. Eliyahu va esdevenir el "tapat" de la sèrie. Pots ser que això ho doni la motivació i el convenciment??

8- Això és un esport i el factor sort hi influeix: el Barça ha perdut 2 partits per un punt amb detalls concrets finals que es poden decantar cap a un costat o cap a l'altre. Si ara s'haguéssin guanyat aquests 2 partits no estariem parlant de tot això, però jo sóc dels que pensa que els finals ajustats s'han de saber jugar i s'han de saber guanyar.

En fi, que felicitats a Pascual i Barça per una temporada brutal i a Dusco i TAU per haver cregut sempre en la victòria i haver dignificat aquest esport!

Motivació i convenciment

2010-05-18T14:06:00.003+02:00

Crec en la motivació com la capacitat més important que ha de tenir un entrenador per tal de poder extreure el màxim rendiment de cadascuna de les seves jugadores. Avui en dia i amb la quantitat d'informació que disposem tots plegats, a nivell tàctic i tècnic tothom qui vulgui es pot moure en nivells de detall molt elevats i portar el seu entrenament amb uns nivells d'èxigència tècnico-tàctics impensables anys enrere.

Cada any que passa intento dedicar gran part dels meus esforços com a entrenador, a fer que tots els integrants de l'equip, desde les jugadores fins a tot l'staff tècnic es sentin ben a gust i amb la màxima motivació per encarar el treball del dia a dia i del global de la temporada. Penso que la gent ha de venir a entrenar amb ganes i motivació i que així i només així com a entrenador podràs treure el màxim rendiment individual i col·lectiu a l'equip . De poc o res servirà tenir a una jugadora d'enorme qualitat però que treballi sense ganes ni ambició i no doni tota la seva capacitat a nivell motivacional.

Una altre capacitat que crec vital en la direcció de grups, és la capacitat assertiva, és a dir el fer que el teu grup cregui en el que tu transmets i que ho faci sense necessitat de reprimendes ni crits i sense necessitat de posar-te tu per sobre. L'entrenador no està per sobre de les jugadores ni cap jugadora per bona que sigui està per sobre de l'altre. Si el grup no creu en el que es proposa, evidentment no s'obtindran els resultats buscats i es pot entrar així en una espiral negativa que no fa més que perjudicar al rendiment global de l'equip.

L'entrenador ha de CONVENCER i ho ha de fer desde la absoluta COHERÈNCIA i partint del punt que les jugadores són molt llestes i no acceptaran canvis de normes, canvis de filosofia i dubtes en la direcció tant de grup com tècnico-tàctica. Crec que en el moment que un entrenador comença a pensar que en els moments complicats (normalment desde la derrota) la culpa és de les jugadores, està començant a fer que es perdi la credibilitat amb ell mateix. Primer de tot, mala peça al teler si hem de buscar culpables, sóc molt poc partidari de buscar-ne i més partidari de trovar solucions als problemes de l'EQUIP. No hi ha culpables individuals, som un EQUIP i tots anem junts per tant tothom guanya i tothom perd.

Per acavar diré que aquest any, havent entrat nou com a entrenador en un equip sènior femení,
una de les coses de les quals em sento més orgullós és d'haver treballat per inculcar a les meves jugadores aquest esperit d'EQUIP i aquesta capacitat de creure en la fenia del dia a dia.Crec que això ens ha fet guanyar més d'un partit que teniem al fil de l'abisme i que ens ha convertit en un EQUIP amb totes les lletres en majúscules. En aquest aspecte només puc dir a les meves jugadores (vosaltres ja sabeu qui sou): SOU MOLT GRANS.

JOHN WOODEN - THE PYRAMID OF SUCCES-

2010-04-22T21:34:00.005+02:00

Sempre he cregut en la piràmide de l'èxit del gran entrenador d'entrenadors JOHN WOODEN.

Fixeu-vos, poques o nul·les apreciacions tècniques o tàctiques, i paraules que per mi són la base de tot equip que té èxit: CONFIANÇA, LLEIALTAT, ESPERIT D'EQUIP, ENTUSIASME, COOPERACIÓ...

Crec que tots els entrenadors hauríem de tenir la nostra piràmide, allò en que ens apoiem sobretot en els mals moments i allò que a llarg plaç sempre et porta al bon camí.

Construcció d'EQUIP

2010-03-25T17:00:00.001+01:00

S'acosta la recta final de la temporada, una recta final on els equips acostumen a recollir els fruits del seu treball i on la classificació acostuma a ser aquell jutge a vegades un tant sever o injust que decideix si s'han fet bé o no les coses al llarg del curs.

Jo no sóc dels qui pensa en la valoració d'un entrenador pura i estrictament pels resultats que obté amb els seus equips, tot i que malauradament aquesta és una pràctica que està molt generalitzada.

Com a entrenador si guanyes 3 partits seguits ets la repera, però si en perds 2 de seguits tot i fent el mateix treball i amb els mateixos jugadors passes a ser segurament un dels principals culpables de les desfetes. Sóc dels que pensa que evidentment els resultats són un dels paràmetres que podem utilitzar a l'hora de valorar la feina de l'entrenador però no estic gens d'acord en que sigui l'únic.

Cada equip té unes circumstàncies que l'envolten, una qualitat i una sèrie de pros i de mancances. A mi m'agraden els entrenadors que són capaços de CONSTRUIR un EQUIP adaptantse a les qualitats i característiques dels jugadors, tot intentant extreure'n el màxim de suc en cada entrenament i en cada partit. Recalco el fet de millorar en entrenaments ja que penso que és on principalment l'equip creix.

Crec sincerament que l'equip es forma i es construeix en el dia a dix dels entrenos i que els partits serveixen com a punt d'anàlisi per avaluar si el camí és bo o cal variar/modificar quelcom.

Cada cop crec que el més important no és tant el que facis tàcticament i/o tècnicament, sinó el fet d'aconseguir que els jugadors estiguin amb tu, segueixin el mètode de treball i sobretot CREGUIN en la feina que s'està fenti aquireixin el COMPROMÍS necessari. Crec que com a entrenador estas perdut si no ets capaç de transmetre el teu missatge als jugadors i si no ets capaç de fer que creguin en la feina que setmana rera setmana es fà.

Evidentment existèixen molts factors que ajuden a això, i un i el més important són les victòries, que són la millor medicina i la millor curació.No m'agrada molt parlar dels equips que dirireixo però al final d'aquesta temporada us intentaré fer cinc cèntims de com he intentat portar a l'equip de la millor manera possible. Esperem que ho pugui fer
desde la tranquil·litat d'haver aconseguit l'objectiu principal de l'equip que és mantenir la categoria de 1a catalana.

Buscant Lorbek

2010-01-18T15:59:00.006+01:00

Una de les coses que més m'està sorprenent del Regal Barça d'aquesta temporada, a part del nivell defensiu ja més que valorat per tothom, és l'enorme capacitat que ténen de fer arribar la pilota allà on estan capacitats per fer mal.

Crec que és l'equip que juga amb uns atacs més definits en funció de qui està en pista i que desplega un arsenal tàctic realment brutal segons quin és el 5 que està en pista i on està l'aventatge. Fer un scouting complert del Barça és cosa de bojos però us deixaré algunes pinzellades del que he pogut veure i sobretot intentaré incidir en un moviment que sempre es juga per Erazem Lorbek i que funciona com un rellotge suïs.

Les situacions que més es busquen són:

a) Situacions per tiradors sobretot per Navarro i Basile: carretons, staggers, inicis en rombo etc...

b) Situacions de pick&roll sobretot amb Fran Vazquez que és un excel·lent continuador aprofitant l'amenaça que generen Ricky i Navarro.

c) Moviments shuffle i flex per aïllar Mickeal al pal baix i moviment d'engany de flex per treure a Mickeal al pal alt on la seva capacitat de generar amb les dues mans el fan mortífer.

d) Espais per Morris fora de 6,25 fins i tot rebent situacions de bloquejos de petits (situacions que ja es feien l'any passat amb David Andersen)

e) Moviments amb nom i cognom per Lorbek: en un dels quals es busca un bloc petit-gran per deixar espais en 1c1 al pal baix i en l'altre es busca una situació de bloc cec desde el pal alt per aconseguir 1c0. Aquest darrer moviment és el que veurem amb més detall.

La sequència comença amb passe de Ricky a Navarro que juga per la sortida de Mickeal mentre Ricky talla al cor de la zona. Navarro talla per buscar posició de bloqueig cec per Lorbek mentre Ndong bloqueja la sortida de Rubio per buscar interior.

Hi ha un parell de detalls que per mi són la clau de l'èxit del moviment i és que la pilota no s'inverteix i retorna al mateix costat per aprofitar el bloqueig cec ( no típiques inversions flex o shuffle) i l'altre que mentre Navarro juga el bloc cec, Ndong està simulant pick&roll lateral amb Ricky i així focalitzant defensa i el que és més important, generant espais pel tall de Lorbek.

Si ho voleu veure en video, el primer moviment del Barça contra el Meridiano Alicante n'és una mostra perfecte.

http://acb360.orange.es/diferidos/LACB/54/148

Descans basquetbolístic

2009-12-06T19:38:00.003+01:00

Puc afirmar i afirmo que desde el passat dia 24 d'agost, data d'inici de la pretemporada, no m'havia pres cap ni un sol dia de relax basquetbolístic, i puc afirmar i afirmo que divendres passat, vaig ser capaç de donar festa a les meves jugadores (elles pobretes també han aguantat un bon "tute" desde l'inici...), una festa que tot i no estar planificada em va servir per agafar-me 2 dies de descans, de no pensar en bàsquet i per carregar piles de cara a aquests 2 partits abans del Nadal.

Es nota, el meu portàtil m'ha enyorat; "2 dies sense obrir el basketball playbook!!", que està passant! devia pensar... Avui quan l'he engegat per clicar sobre els meus documents de bàsquet se li ha notat una frescura inhòspita, no s'ha penjat cap vegada, una velocitat de reacció brutal, increïble resistència de la bateria, en fi un "alarde" de facultats físiques i mentals escandaloses. A ell també li ha anat bé el descans.

L'escenari era idilic, un portatil en plenes facultats, una llauna de coke al costat amb uns crosanets replens de xocolata i de fons, escoltant el programa gravat de Versió RAC1 del Clapés...(que gran ets Marcel·lí Virgili). La resta us la podeu imaginar...coses de bàsquet...

El passe: aquell gran oblidat

2009-12-03T12:59:00.009+01:00

Crec que un dels factors més importants en el bàsquet i que a vegades els coaches treballem de manera poc específica o fins i tot no treballem és el PASSE, i creieume quan us dic que no trobareu cap equip que faci bon bàsquet sense donimar aquest fonament.

Evidentment que reporta molt més resultat directe incidir més en el tir o en les penetracions, però a la llarga i a mesura que puges de nivell, o ets capaç de moure la defensa, de fer variar al rival les seves posicions de costat fort-dèbil, o difícilment podras trobar una penetració o un tir que hagi generat suficient avantatge com perque sigui un tir de % alt.

No és el motiu del post entrar en detalls de com treballar el passe, crec que aquí ja tots els entrenadors teniu suficients recursos per posar en pràctica la vostra planificació tenint en compte com voleu treballar-ho.

Ja a nivell sènior, a mi m'agrada que els meus equips juguin SEMPRE amb un % molt més alt de

passes que de dribbling, i podriem dir que en tots els moviments que fem, el PASSE i la circulació és la clau. No cal buscar la assistència al primer passi, sinó que es tracta de sumar avantatges en cada passe, la qual cosa provocarà al final tenir el que volem, que és una bona estructura ofensiva que ens reporti un bon tir.

Us deixo el meu "decàleg" sobre el passi, ajusteu-lo i modifiqueu-lo al vostre gust o al nivell del vostre equip:

1-No utilitzar el passi de pit. Tan sols per llençar passes llargs de contraatac. Les bones defenses obliguen sempre a l'atac a usar altres tipus de passi que generi més àngles.

2-Passar fort i tens i comunicació passador-receptor: cal tenir la responsabilitat de fer arrivar la bola allà on volem i donar importància a la possessió.

3-Passis contra ajudes de grans: jugar sempre picat, ja que la tendència dels interiors és sempre ajudar amb braços en alt.

4- Passi al poste mig- baix: ús de pivots i passes laterals. Receptor mà diana i passe el màxim allunyat del defensor.

5- Enllaçar accions: passar desde les fintes. Fintar un tipus de passe per fer-ne un altre o fintar tir per atreure defensor i millorar àngles i espais.

6- Contra zona passi al poste alt: recursos i ús de passes laterals. Connexió entre postes.

7- Contra zona passi d'inversió: desde pal alt ús de passi de cap després de finta de tir.

8- Passis de pick&roll directe: jugar amb picats obrint espais.

9- Passis de triangulació en pick&roll: passis laterals a una mà directes en típic moviment

de 2 postes a dalt on un cau i l'altre obre. Triangulem obrint àngle i jugant a una mà.

10- Poc ús del passi bombejat ja que és el passi més lent del bàsquet. Intentar millorar i triangular amb companys abans de jugar bombejat, que dona molt temps a ajudes a arrivar.

pd: reflexioneu quant de temps dediquem al passe de forma analítica o quina importància donem a un mal passe o quin grau de correcció posem en pràctica durant entrenos?

pd: afegiu aquells passes que són importants per vosaltres i així enriquim el post.

Oblidar les derrotes?

2009-11-03T18:50:00.002+01:00

Oblidar les derrotes sí. Oblidar les derrotes no. Mmmmm oblidar les derrotes…? No ho sé… Comencem bé eh? Així m’agrada, les idees ben clares…

Precisament per això comencem, perquè és una pregunta que em volta molts cops pel cap i que crec que té difícil resposta. Jo us explicaré el que en penso (és el que té tenir blog propi, que hi escrius el que penses encara que a ningú li interessi, jeje)

Crec que cal diferenciar dos punts de vista totalment diferents, el punt de vista del jugador i el punt de vista de l’entrenador. La visió que jo us vull donar és la de l’entrenador.

Sota el meu parer, crec que l’entrenador no pot ni ha d’oblidar les derrotes, tot i que sempre et diuen allò de “va que ja s’ha acavat, a oblidar-ho i pensar en el següent” . Per mi pensar en el següent implica pensar sobretot en que s’ha fet malament en l’anterior i en definitiva quins són els aspectes clau que han provocat la derrota. Crec que la paraula ideal seria “gestionar la derrota”, analitzant-ne tots els aspectes possibles per fer que l’equip creixi i maduri amb la derrota.

Personalment jo no puc escollir, perquè els meus mecanismes cerebrals estan ensamblats per no parar mai de donar-hi voltes al tema i acostumo a ser "monotema" almenys durant un periode de seguretat mai inferior a 24 hores.

Aquells que tingueu la fantàstica capacitat d’oblidar, valoreu-ho…potser si que és millor fer “borrón y cuenta nueva” . En fí…estem com a l’inici no? Oblidem? No oblidem?

Atac a 1-3-1 amb blocs

2009-10-14T18:17:00.003+02:00

El passat dilluns, després de l'entrenament del Sènior Femení, vaig tenir un canvi d'impressions basquetbolístiques amb en Rafa i en Rubén ( dos autèntics amants del bàsquet). Un dels molts temes que ens va sorgir va ser el com atacar una defensa 1-3-1 utilitzant bloquejos per dificultar trajectòries de sortida i fruït d'això aconseguir tirs de percentatge alt. De camí cap a casa, hi vaig estar donant voltes i em va semblar que podria ser un tema a comentar al bloc, així que espero que la següent entrada us sigui us pugui ser útil.

Abans de seguir us diré que crec que el que exposaré a continuació no seria aplicable a equips que no tinguin un nivell alt de formació tàctica i sobretot fonaments tècnics per poder-ho executar.

El concepte principal és el que hem esmentat anteriorment: forçar la defensa a una rotació determinada per després dificultar-ne la recuperació i aconseguir tirs "oberts". Jugarem així una sobrecàrrega al costat contrari on tindrem els tiradors, en aquest cas 2 i 3. Iniciem amb una disposició 2-1-2 i carreguem amb un triangle utilitzant un tall del poste alt i obrint el poste baix. Aquest triangle obliga al defensor d'última línia a sortir i al lateral de costat dèbil a fer 2-3 passos per tancar costat contrari. La següent opció serà intentar ficar una bola interior a 5 per obligar a tancar més el costat contrari i així poder jugar un passi "skip" i aprofitar-nos d'un bloc per dificultar la recuperació defensiva.

Podem variar qui bloqueja en funció de qui volem que tiri o en funció de si preferim un tir de peus quiets o els nostres tiradors ténen millor percentatge tirant en moviment ( normalment i per lògica els percentatges augmenten amb tirs de peus quiets).

Ja com a darrer detall, cal dir que si aconseguim aquest tir que hem buscat, tindrem també una bona disposició de rebot, amb els nostres 2 homes grans a costat contrari. Cal pensar que un 70% dels rebots van a parar al costat contrari d'on s'han tirat.

Pel que fa al balanç, evidentment cada entrenador treballarà com estructurar-lo, però jo el treballaria amb 1 i el tirador per evitar cistella fàcil i el bloquejador sempre que el rebot no caigui al seu costat.

Si bé no és un atac com per utilitzar molta estona seguida, sí que en podem treure aquelles 2-3 cistelles que ens poden treure d'un apur i obligar al rival a pensar si mantenir o no la zona que a priori ens feia mal.

Adjunto gràfics per poder entendre millor la situació.

Coaching: Is not what you say, is what you insist.

2009-10-06T18:30:00.001+02:00

Si una cosa m'ha quedat ben clara en tots els anys que porto en el món de les banquetes, és que mai pots dubtar de la innata capacitat que ténen la gran majoria de jugadors per normalment escollir la sol·lució més vaga. Encara que potser he pogut veure algun cas que trenca la regla, el jugador és vago per naturalesa, és a dir, el seu llindar d'esforç i de capacitat en un entrenament o partit serà el que li exigeixi l'entrenador en cada moment.

Els entrenadors tenim tendència a dir moltes coses, jo sóc el primer que a vegades m'adono que en un entrenament s'han introduït massa conceptes i que la idea principal potser no ha quedat ben definida. Quan em passa això sempre em ve al cap una frase que vaig llegir en un llibre d'un coach americà que diu "is not what you say, is what you insist".

Per mi és una frase genial que m'ajuda a ordenar les meves idees i a saber sobretot el camí a seguir i com fer entendre a l'equip quins són els conceptes i objectius principals. El jugador ha de tenir clar que en allò que tu hi insisteixes no es pot fallar de la mateixa manera que jo hi afegeixo una "coletilla" a aquesta gran frase i és que no només és allò que insisteixes sinó evidentment allò que treballes.

La ciència infusa encara no s'ha introduït en el món del bàsquet (tot i que cada cop més existeix una rara especie d'entrenadors que s'ho creu, als quals anomeno entrenadors de dissabtes...) i per tant tot allò que no treballis amb insistència en entrenaments, dificilment podrà tenir èxit en partits, gairebé m'atreviria a dir que independentment del talent dels teus jugadors.

El llibre recomenat

2009-09-08T18:08:00.001+02:00

Fa uns quants anys vaig comprar a través del portal Amazon el llibre "Winning Defense" de Del Harris, i la considero una de les millors inversions basquetbolístiques que mai he fet. Us el recomano, sobretot a tots aquells entrenadors que volgueu donar un gir més als vostres coneixements defensius o al treball defensiu dels vostres equips. En el llibre hi podreu trobar qualsevol situació tàctica que us pogueu imaginar i amb diferents solucions defensives, molt ben explicades i grafiades.Gairebé tot el llibre està enfocat a un nivell sènior i per tant no es tracta d'un llibre que pugui ajudar massa a entrenadors que comencen o treballen en formació. Per mi és com una biblia i el consulto sempre que tinc una estoneta ja que sempre es poden descubrir noves coses i nous detalls. En definitiva, us el recomano.

Els detalls de Sergio Scariolo

2009-08-21T22:20:00.003+02:00

Avui en el partit de preparació de la selecció espanyola, hem tingut la oportunitat de gaudir de la direcció de partit de Sergio Scariolo. La Sexta ha tingut la bona iniciativa de posar-li un micro a un dels millors entrenadors d’Europa però sense entendre ben be perquè, en tot cas això seria un àltre debat.

Ja anant al grà, hem vist i sentit durant gran part del primer quart a Scariolo cridant als seus homes grans “codo!!, no hombro en transición!!”. En aquests minuts de joc, Lituania estava fent mal a la transició defensiva d’Espanya, fent arribar la bola al poste baix molt ràpid, aprofitant el bon hàbit de córrer dels seus grans. Espanya per norma, defensa el joc interior en atac estàtic anticipant al màxim (“hombro”) i llençant ajudes de costat contrari, la qual cosa es convertia en impossible en situacions de transició on la defensa no està col·locada i no arribaven aquestes ajudes de costat dèbil. Al cridar “codo”, Scariolo estava demanant als seus grans una defensa menys anticipada per tal de donar temps a la resta de defensa a adoptar bones posicions (equibri defensiu) per arribar a ajudes. Sens dubte un detall que ha servit per tallar la sangria de boles interiors en transició del rival.

Afegir com a nota d’humor una mica lamentable que els teòrics comentaristes “tècnics” de la Sexta, s’han passat una bona estona parlant de “codo” i “hombro” com a sistemes d’atac de la selecció. Els refranys no acostumen a equivocar-se i en aquest cas n’utilitzaré un en castellà que em sembla addient : “el hábito no hace al monje”. Des d’aquí faig una crida a la cadena de televisió per que posin com a comentarista tècnic a algú que realment sàpiga de que parla. El gran Manel Comas seria fantastic…

Atacant la negació

2009-08-16T00:36:00.000+02:00

Sol·lució ofensiva contra la defensa de negació de bloqueig directe lateral

El que seguidament us mostrarem és una forma d’atacar situacions de bloc directe lateral on la defensa treballa en negació. La defensa de negació, s’ha posat de moda darrerament i per tant els entrenadors ens hem hagut d’adaptar per trobar-ne solucions ofensives. El bàsquet és un joc de propostes ofensives i defensives, ja que cada equip proposa el seu estil (alguns entrenadors l’anomenen filosofia d’una manera més global) per contrarestar al del rival.

Defensa de negació implica que l’atac no ens deixa jugar pel costat del bloc i ens obliga a jugar per l’espai on la defensa està preparada. Per tant en atac tenim la opció d’encaparrar-nos a buscar opcions que impliquin jugar l’espai del natural del bloc (alguns entrenadors som una mica capquadrats) o d’aprofitar aquest tipus de defensa per fer mal per altres situacions, és a dir adaptarnos i conèixer on està el nou punt feble de la defensa.

Aquí us mostraré una de les múltiples maneres que trobariem d’atacar, en funció del que busquem. Nosaltres no ens limitarem a treure la pilota del bloc directe sinó que com hem dit anteriorment, atacarem el bloc per on poguem fer mal. L’objectiu serà jugar entre postes i/o trobar tirs de peus quiets en costat contrari.

El gràfic ens mostra la situació inicial del bloc directe lateral amb el tipus de defensa de negació. Detalls:

Posició def. 5 tancant penetració pel fons
Posició def. 2 negant l’espai del bloqueig

Els defensors de costat dèbil estan col·lapsant zona. 4 i 1 preparats per 1ª ajuda en funció de roll/pop de 5 després de jugar el bloc.

Jugarem amb el receptor del bloc atacant amb dribling i obligant a 5 a sortir. El bloquejador jugara obrint espai cap al pal alt. En aquest moment 4 juga atacant esquena del defensor i utilitzant l’espai que ha quedat quan 5 ha sortit a aturar penetració. Connectem alt-baix o aprofitem el col·lapse que la situació generarà a la defensa per trobar tirs de peus quiets al costat contrari on tenim a 3 i 1 obrint pista al màxim.

Ràpid i senzill aplicant el principi de la Navalla d’Occam que diu que “de vàries teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida”.

El perquè de tot plegat

2009-08-16T00:19:00.000+02:00

Aquesta primera entrada al bloc la utilitzaré per intentar exposar el perquè del títol del mateix. Avui en dia tots els equips de cert nivell entrenen i preparen els partits al màxim. Ni cal parlar de la preparació que es dona en equips professionals, un nivell de detall gairebé granular amb entrenadors assistents que ténen la missió de desgranar al mil·limetre totes les facetes del joc del rival en qüestió. És per tant importantissim que tot aquest treball tàctic realment titànic es pugui resumir en aquests petits o grans detalls que els entrenadors utilitzem per poder fer mal al rival en els diferents aspectes del joc. Fruït d’aquest treball, la lectura i la direcció de partit esdevé més senzilla, ja que ja es té un coneixement del rival i ja s’ha preparat i planificat a priori el partit.

En nivells potser no tant professionals els detalls segueixent sent de màxima importància, potser no tant en temes d’scouting, però si igualment en temes de qualitat d’entreno i d’execució de tots els moviments i situacions, defensives incloses. El fet de modificar un àngle de bloc, de variar una defensa de bloquejos stagger, de tenir hàbit de rebot ofensiu, etc.. et pot fer marcar la diferència necessària per endur-te un partit.

L’actual entrenador del FCB Xavi Pascual , deia en roda de premsa després de la derrota a la Final Four de 2009 vs CSKA el següent:

“Habíamos dicho que el partido se iba a decidir por pequeños detalles y fueron pequeños detalles los que decidieron el partido', dijo Pascual en la conferencia de prensa tras el partido.Hablo de rebotes defensivos, de algunas faltas que no habíamos debido cometer, de la ventaja que tuvieron con los tiros libres”

Així doncs, m’acompanyeu en aquest món dels detalls?