Acabat en ...TIS

Si el teu cognom acaba amb TIS (Seibutis, Delinikaitis, Jasaitis, Kalnietis...), estas de sort, segurament seràs Lituà, no entendràs un borrall del que posa aquest text, però la genètica o la geografia o la cultura o no sé jo que, t'haurà dotat d'unes condicions innates per jugar a bàsquet.

Desde ahir al vespre, ja tinc guanyador moral d'aquest mundial. Per estil de joc, per filosofia, per creure en els seus origens, Lituania ahir va passar per sobre d'una Argentina amb una bicefàlia escandalosa Scola-Delfino. El que valoro no és simplement que un país amb poc més de 3 milions d'habitants sigui capaç de passar de manera brillant a semifinals d'un mundial de bàsquet, sinó la manera de fer-ho i el fet de fer-me gaudir veient un partit per primer cop en el torneig.

M'aburreixen els equips que juguen 50 pick&roll per partit i que basen tot el seu joc en aquest apartat estratègic ofensiu. Aquest mundial ha estat una verdadera exageració en aquest sentit, amb equips com Grècia, EEUU, Turquia, Argentina fent, pel meu gust, un abús d'aquest fonament.

Lituania va demostrar ahir que per fer 104 punts no cal jugar sempre a partir de directes i que recuperant els fonaments bàsics del bàsquet es pot guanyar un partit d'altissim nivell mundial. Primer de tot m'agradaria remarcar que ahir a Lituania li faltaven jugadors de la categoria de Siskauskas, Salenga, els germans Lavrinovic, Ilgauskas etc... i que en cap moment això va sonar a excusa per guanyar o perdre, tot al contrari de la Espanya de Pau Gasol, de l'Argentina de Ginobili , la Grècia de Papaloukas o la Russia de Kirilenko.

El coach Kestutis Kemzura ens va ensenyar ahir com fer que l'equip passi per sobre de les individualitats i com aconseguir la motivació i activació correctes per afrontar un mundial. Set jugadors per sobre de 10 punts i la seva suposada estrella Linas Kleiza no anota els 2 primers punts fins al segon quart i ja amb un resultat de 15 a dalt. Van fer fàcil el difícil, van fer fàcil un esport que els entrenadors (i jo el primer) ens encaparrem a fer difícil i van demostrar que a partir dels bons fonaments es poden guanyar partits. Lituania gairebé no va fer ús de bloquejos en atac, ni directes ni indirectes, sinó que van basar la seva ofensiva amb una ocupació magistral dels espais (que maco i que complicat alhora!!) i amb la capacitat brutal de tots els seus jugadors de perímetre per córrer, desbordar en 1c1 i acribillar l'aro a la que els deixis 10cm.

De totes formes això és només una part del pastís, i amb això sense defensa no es pot guanyar un partit d'aquest nivell i el coach Kemzura va tenir clar que o el seu equip jugava amb un extra d'activitat defensiva per pal·liar els punts forts del rival o tot i el saber fer en atac, al final tot quedaria en un "quasi vam guanyar...". Així doncs que al "trapo", defensa! I seguint la mateixa filosofia ofensiva de "keep it simple" del mític Dan Peterson, que us creieu que va fer Lituania per aturar Argentina? Primer de tot tenir les coses clares i saber els focus ofensius del rival, és a dir en altres paraules, ofegar el joc 1c1 poste baix de Scola encara que fós arriscant tirs oberts de Oberto-Hasen-Prigioni, i defensa cara a cara a Delfino, enviant sempre les seves penetracions al fons i defensant els passis de sortida. Amb això i unes enormes dosis de ganes i d'intensitat, Lituania va "assassinar" (així mateix ho va dir en un temps mort el coach Hernandez) a Argentina en totes les facetes del joc.

Segurament EEUU guanyarà la semifinal vs Lietuva, però a mi ja ningú em treu del cap la exhibició dels Lituans d'ahir. Com dirien a Vilnius, GERAS DARBAS!! (que gran és el google translator).