S'acosta la recta final de la temporada, una recta final on els equips acostumen a recollir els fruits del seu treball i on la classificació acostuma a ser aquell jutge a vegades un tant sever o injust que decideix si s'han fet bé o no les coses al llarg del curs.
Jo no sóc dels qui pensa en la valoració d'un entrenador pura i estrictament pels resultats que obté amb els seus equips, tot i que malauradament aquesta és una pràctica que està molt generalitzada.
Com a entrenador si guanyes 3 partits seguits ets la repera, però si en perds 2 de seguits tot i fent el mateix treball i amb els mateixos jugadors passes a ser segurament un dels principals culpables de les desfetes. Sóc dels que pensa que evidentment els resultats són un dels paràmetres que podem utilitzar a l'hora de valorar la feina de l'entrenador però no estic gens d'acord en que sigui l'únic.
Cada equip té unes circumstàncies que l'envolten, una qualitat i una sèrie de pros i de mancances. A mi m'agraden els entrenadors que són capaços de CONSTRUIR un EQUIP adaptantse a les qualitats i característiques dels jugadors, tot intentant extreure'n el màxim de suc en cada entrenament i en cada partit. Recalco el fet de millorar en entrenaments ja que penso que és on principalment l'equip creix.
Crec sincerament que l'equip es forma i es construeix en el dia a dix dels entrenos i que els partits serveixen com a punt d'anàlisi per avaluar si el camí és bo o cal variar/modificar quelcom.
Cada cop crec que el més important no és tant el que facis tàcticament i/o tècnicament, sinó el fet d'aconseguir que els jugadors estiguin amb tu, segueixin el mètode de treball i sobretot CREGUIN en la feina que s'està fenti aquireixin el COMPROMÍS necessari. Crec que com a entrenador estas perdut si no ets capaç de transmetre el teu missatge als jugadors i si no ets capaç de fer que creguin en la feina que setmana rera setmana es fà.
Evidentment existèixen molts factors que ajuden a això, i un i el més important són les victòries, que són la millor medicina i la millor curació.No m'agrada molt parlar dels equips que dirireixo però al final d'aquesta temporada us intentaré fer cinc cèntims de com he intentat portar a l'equip de la millor manera possible. Esperem que ho pugui fer
desde la tranquil·litat d'haver aconseguit l'objectiu principal de l'equip que és mantenir la categoria de 1a catalana.
La clau és creure i confiar. Començant per un mateix.
ResponderSuprimirA part de la dolçor de la victòria, una de les sensacions més maques com entrenador i que realment posa els pèls de punta és veure't i sentir-te recolzat pel teu equip com si fossis un de més. Aquest punt és quan passes de tenir un GRUP de persones a ser un EQUIP, un de sol; a partir d'aquí quasi segur que podràs extreure el màxim del teu equip i el teu equip de tu.
ResponderSuprimirÉs molt complicat que l'equip jugui com un entrenador vol si els jugadors/es no creuen en el que creu l'entrenador, si tots plegats no creuen en el mateix és tot molt més difícil. En canvi si quan dóna una ordre i qui la rep la coimpleix sense preguntar-se per què, aleshores les coses són més simples, ja que voldrà dir que qui rep l'ordre creu plenament en aquella ordre.
ResponderSuprimir