Buscant Lorbek

Una de les coses que més m'està sorprenent del Regal Barça d'aquesta temporada, a part del nivell defensiu ja més que valorat per tothom, és l'enorme capacitat que ténen de fer arribar la pilota allà on estan capacitats per fer mal.

Crec que és l'equip que juga amb uns atacs més definits en funció de qui està en pista i que desplega un arsenal tàctic realment brutal segons quin és el 5 que està en pista i on està l'aventatge. Fer un scouting complert del Barça és cosa de bojos però us deixaré algunes pinzellades del que he pogut veure i sobretot intentaré incidir en un moviment que sempre es juga per Erazem Lorbek i que funciona com un rellotge suïs.

Les situacions que més es busquen són:

a) Situacions per tiradors sobretot per Navarro i Basile: carretons, staggers, inicis en rombo etc...

b) Situacions de pick&roll sobretot amb Fran Vazquez que és un excel·lent continuador aprofitant l'amenaça que generen Ricky i Navarro.

c) Moviments shuffle i flex per aïllar Mickeal al pal baix i moviment d'engany de flex per treure a Mickeal al pal alt on la seva capacitat de generar amb les dues mans el fan mortífer.

d) Espais per Morris fora de 6,25 fins i tot rebent situacions de bloquejos de petits (situacions que ja es feien l'any passat amb David Andersen)

e) Moviments amb nom i cognom per Lorbek: en un dels quals es busca un bloc petit-gran per deixar espais en 1c1 al pal baix i en l'altre es busca una situació de bloc cec desde el pal alt per aconseguir 1c0. Aquest darrer moviment és el que veurem amb més detall.

La sequència comença amb passe de Ricky a Navarro que juga per la sortida de Mickeal mentre Ricky talla al cor de la zona. Navarro talla per buscar posició de bloqueig cec per Lorbek mentre Ndong bloqueja la sortida de Rubio per buscar interior.

Hi ha un parell de detalls que per mi són la clau de l'èxit del moviment i és que la pilota no s'inverteix i retorna al mateix costat per aprofitar el bloqueig cec ( no típiques inversions flex o shuffle) i l'altre que mentre Navarro juga el bloc cec, Ndong està simulant pick&roll lateral amb Ricky i així focalitzant defensa i el que és més important, generant espais pel tall de Lorbek.

Si ho voleu veure en video, el primer moviment del Barça contra el Meridiano Alicante n'és una mostra perfecte.

http://acb360.orange.es/diferidos/LACB/54/148

Descans basquetbolístic

Puc afirmar i afirmo que desde el passat dia 24 d'agost, data d'inici de la pretemporada, no m'havia pres cap ni un sol dia de relax basquetbolístic, i puc afirmar i afirmo que divendres passat, vaig ser capaç de donar festa a les meves jugadores (elles pobretes també han aguantat un bon "tute" desde l'inici...), una festa que tot i no estar planificada em va servir per agafar-me 2 dies de descans, de no pensar en bàsquet i per carregar piles de cara a aquests 2 partits abans del Nadal.

Es nota, el meu portàtil m'ha enyorat; "2 dies sense obrir el basketball playbook!!", que està passant! devia pensar... Avui quan l'he engegat per clicar sobre els meus documents de bàsquet se li ha notat una frescura inhòspita, no s'ha penjat cap vegada, una velocitat de reacció brutal, increïble resistència de la bateria, en fi un "alarde" de facultats físiques i mentals escandaloses. A ell també li ha anat bé el descans.

L'escenari era idilic, un portatil en plenes facultats, una llauna de coke al costat amb uns crosanets replens de xocolata i de fons, escoltant el programa gravat de Versió RAC1 del Clapés...(que gran ets Marcel·lí Virgili). La resta us la podeu imaginar...coses de bàsquet...

El passe: aquell gran oblidat

Crec que un dels factors més importants en el bàsquet i que a vegades els coaches treballem de manera poc específica o fins i tot no treballem és el PASSE, i creieume quan us dic que no trobareu cap equip que faci bon bàsquet sense donimar aquest fonament.

Evidentment que reporta molt més resultat directe incidir més en el tir o en les penetracions, però a la llarga i a mesura que puges de nivell, o ets capaç de moure la defensa, de fer variar al rival les seves posicions de costat fort-dèbil, o difícilment podras trobar una penetració o un tir que hagi generat suficient avantatge com perque sigui un tir de % alt.

No és el motiu del post entrar en detalls de com treballar el passe, crec que aquí ja tots els entrenadors teniu suficients recursos per posar en pràctica la vostra planificació tenint en compte com voleu treballar-ho.

Ja a nivell sènior, a mi m'agrada que els meus equips juguin SEMPRE amb un % molt més alt de

passes que de dribbling, i podriem dir que en tots els moviments que fem, el PASSE i la circulació és la clau. No cal buscar la assistència al primer passi, sinó que es tracta de sumar avantatges en cada passe, la qual cosa provocarà al final tenir el que volem, que és una bona estructura ofensiva que ens reporti un bon tir.

Us deixo el meu "decàleg" sobre el passi, ajusteu-lo i modifiqueu-lo al vostre gust o al nivell del vostre equip:

1-No utilitzar el passi de pit. Tan sols per llençar passes llargs de contraatac. Les bones defenses obliguen sempre a l'atac a usar altres tipus de passi que generi més àngles.

2-Passar fort i tens i comunicació passador-receptor: cal tenir la responsabilitat de fer arrivar la bola allà on volem i donar importància a la possessió.

3-Passis contra ajudes de grans: jugar sempre picat, ja que la tendència dels interiors és sempre ajudar amb braços en alt.

4- Passi al poste mig- baix: ús de pivots i passes laterals. Receptor mà diana i passe el màxim allunyat del defensor.

5- Enllaçar accions: passar desde les fintes. Fintar un tipus de passe per fer-ne un altre o fintar tir per atreure defensor i millorar àngles i espais.

6- Contra zona passi al poste alt: recursos i ús de passes laterals. Connexió entre postes.

7- Contra zona passi d'inversió: desde pal alt ús de passi de cap després de finta de tir.

8- Passis de pick&roll directe: jugar amb picats obrint espais.

9- Passis de triangulació en pick&roll: passis laterals a una mà directes en típic moviment

de 2 postes a dalt on un cau i l'altre obre. Triangulem obrint àngle i jugant a una mà.

10- Poc ús del passi bombejat ja que és el passi més lent del bàsquet. Intentar millorar i triangular amb companys abans de jugar bombejat, que dona molt temps a ajudes a arrivar.

pd: reflexioneu quant de temps dediquem al passe de forma analítica o quina importància donem a un mal passe o quin grau de correcció posem en pràctica durant entrenos?

pd: afegiu aquells passes que són importants per vosaltres i així enriquim el post.

Oblidar les derrotes?

Oblidar les derrotes sí. Oblidar les derrotes no. Mmmmm oblidar les derrotes…? No ho sé… Comencem bé eh? Així m’agrada, les idees ben clares…

Precisament per això comencem, perquè és una pregunta que em volta molts cops pel cap i que crec que té difícil resposta. Jo us explicaré el que en penso (és el que té tenir blog propi, que hi escrius el que penses encara que a ningú li interessi, jeje)

Crec que cal diferenciar dos punts de vista totalment diferents, el punt de vista del jugador i el punt de vista de l’entrenador. La visió que jo us vull donar és la de l’entrenador.

Sota el meu parer, crec que l’entrenador no pot ni ha d’oblidar les derrotes, tot i que sempre et diuen allò de “va que ja s’ha acavat, a oblidar-ho i pensar en el següent” . Per mi pensar en el següent implica pensar sobretot en que s’ha fet malament en l’anterior i en definitiva quins són els aspectes clau que han provocat la derrota. Crec que la paraula ideal seria “gestionar la derrota”, analitzant-ne tots els aspectes possibles per fer que l’equip creixi i maduri amb la derrota.

Personalment jo no puc escollir, perquè els meus mecanismes cerebrals estan ensamblats per no parar mai de donar-hi voltes al tema i acostumo a ser "monotema" almenys durant un periode de seguretat mai inferior a 24 hores.

Aquells que tingueu la fantàstica capacitat d’oblidar, valoreu-ho…potser si que és millor fer “borrón y cuenta nueva” . En fí…estem com a l’inici no? Oblidem? No oblidem?

Atac a 1-3-1 amb blocs

El passat dilluns, després de l'entrenament del Sènior Femení, vaig tenir un canvi d'impressions basquetbolístiques amb en Rafa i en Rubén ( dos autèntics amants del bàsquet). Un dels molts temes que ens va sorgir va ser el com atacar una defensa 1-3-1 utilitzant bloquejos per dificultar trajectòries de sortida i fruït d'això aconseguir tirs de percentatge alt. De camí cap a casa, hi vaig estar donant voltes i em va semblar que podria ser un tema a comentar al bloc, així que espero que la següent entrada us sigui us pugui ser útil.

Abans de seguir us diré que crec que el que exposaré a continuació no seria aplicable a equips que no tinguin un nivell alt de formació tàctica i sobretot fonaments tècnics per poder-ho executar.

El concepte principal és el que hem esmentat anteriorment: forçar la defensa a una rotació determinada per després dificultar-ne la recuperació i aconseguir tirs "oberts". Jugarem així una sobrecàrrega al costat contrari on tindrem els tiradors, en aquest cas 2 i 3. Iniciem amb una disposició 2-1-2 i carreguem amb un triangle utilitzant un tall del poste alt i obrint el poste baix. Aquest triangle obliga al defensor d'última línia a sortir i al lateral de costat dèbil a fer 2-3 passos per tancar costat contrari. La següent opció serà intentar ficar una bola interior a 5 per obligar a tancar més el costat contrari i així poder jugar un passi "skip" i aprofitar-nos d'un bloc per dificultar la recuperació defensiva.

Podem variar qui bloqueja en funció de qui volem que tiri o en funció de si preferim un tir de peus quiets o els nostres tiradors ténen millor percentatge tirant en moviment ( normalment i per lògica els percentatges augmenten amb tirs de peus quiets).

Ja com a darrer detall, cal dir que si aconseguim aquest tir que hem buscat, tindrem també una bona disposició de rebot, amb els nostres 2 homes grans a costat contrari. Cal pensar que un 70% dels rebots van a parar al costat contrari d'on s'han tirat.

Pel que fa al balanç, evidentment cada entrenador treballarà com estructurar-lo, però jo el treballaria amb 1 i el tirador per evitar cistella fàcil i el bloquejador sempre que el rebot no caigui al seu costat.

Si bé no és un atac com per utilitzar molta estona seguida, sí que en podem treure aquelles 2-3 cistelles que ens poden treure d'un apur i obligar al rival a pensar si mantenir o no la zona que a priori ens feia mal.

Adjunto gràfics per poder entendre millor la situació.

Coaching: Is not what you say, is what you insist.

Si una cosa m'ha quedat ben clara en tots els anys que porto en el món de les banquetes, és que mai pots dubtar de la innata capacitat que ténen la gran majoria de jugadors per normalment escollir la sol·lució més vaga. Encara que potser he pogut veure algun cas que trenca la regla, el jugador és vago per naturalesa, és a dir, el seu llindar d'esforç i de capacitat en un entrenament o partit serà el que li exigeixi l'entrenador en cada moment.

Els entrenadors tenim tendència a dir moltes coses, jo sóc el primer que a vegades m'adono que en un entrenament s'han introduït massa conceptes i que la idea principal potser no ha quedat ben definida. Quan em passa això sempre em ve al cap una frase que vaig llegir en un llibre d'un coach americà que diu "is not what you say, is what you insist".

Per mi és una frase genial que m'ajuda a ordenar les meves idees i a saber sobretot el camí a seguir i com fer entendre a l'equip quins són els conceptes i objectius principals. El jugador ha de tenir clar que en allò que tu hi insisteixes no es pot fallar de la mateixa manera que jo hi afegeixo una "coletilla" a aquesta gran frase i és que no només és allò que insisteixes sinó evidentment allò que treballes.

La ciència infusa encara no s'ha introduït en el món del bàsquet (tot i que cada cop més existeix una rara especie d'entrenadors que s'ho creu, als quals anomeno entrenadors de dissabtes...) i per tant tot allò que no treballis amb insistència en entrenaments, dificilment podrà tenir èxit en partits, gairebé m'atreviria a dir que independentment del talent dels teus jugadors.

El llibre recomenat

Fa uns quants anys vaig comprar a través del portal Amazon el llibre "Winning Defense" de Del Harris, i la considero una de les millors inversions basquetbolístiques que mai he fet. Us el recomano, sobretot a tots aquells entrenadors que volgueu donar un gir més als vostres coneixements defensius o al treball defensiu dels vostres equips. En el llibre hi podreu trobar qualsevol situació tàctica que us pogueu imaginar i amb diferents solucions defensives, molt ben explicades i grafiades.Gairebé tot el llibre està enfocat a un nivell sènior i per tant no es tracta d'un llibre que pugui ajudar massa a entrenadors que comencen o treballen en formació. Per mi és com una biblia i el consulto sempre que tinc una estoneta ja que sempre es poden descubrir noves coses i nous detalls. En definitiva, us el recomano.